El Trencanous (en rus Щелкунчик, Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari julià) al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.
Explica és la història
Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.(extret del Wiquipèdia)
Les músiques del Trencanous es van fer molt populars. La gent volia escoltar-les en concert. Així que van recollir un grup de peces de l'obra , el que se'n diu "una suite", per poder-les interpretar en sales de concert.
La suite El Trencanousés un recull de danses del Ballet El Trencanous interpretades per a l'orquestra simfònica en una sala de concerts. Consta d'aquestes parts:
Bassin Street és un carrer situat en un barri anomenat Storyville, a la ciutat de Nova Orleans a l'estat de Lousiana ( EEUU).
A partir de l’any 1865, en què el president Lincoln aboleix l’esclavitud, els negres arriben a les grans ciutats per a treballar-hi.
Amb ells porten també la seva música : el blues,els worksongs i els espirituals.... Els esclaus alliberats poden adquirir instruments musicals en subhastes populars, bàsicament instruments de vent-metall, i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten, doncs desconeixen el solfeig.
Organitzen les seves pròpies bandes i molts arriben toquen als barris baixos de Nova Orleans.
Els negres escolten les bandes militars, la música sacra de les esglésies i hi afegeixen les palmes i batiment de peus, blues i espirituals: neix el jazz. (Llegeix més)
Won't you come and go with me Down that mississippi We'll take a boat to the land of dreams Come along with me on, down to new orleans
Now the band's there to greet us Old friends will meet us Where all them folks goin to the st. louis cemetary meet Heaven on earth.... they call it basin street
I'm tellin' ya, basin street...... is the street Where all them characters from the first street they meet New orleans..... land of dreams You'll never miss them rice and beans Way down south in new orleans
They'll be huggin'.... and a kissin' That's what I been missin' And all that music....lord, if you just listen' New orleans....i got them basin street blues
(instrumental break)
Now ain't you glad you went with me On down that mississippi We took a boat to the land of dreams Heaven on earth...they call it basin street
També hem escoltat i cantat el Blues de les galetes
Els Segadors és l'actual himne oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels
Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la
llibertat de la terra.
Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya, pel Parlament, el 25 de febrer de 1993.
La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897però, conté elements d'una cançó antiga recollida pel escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900. L'himne es refereix a la sublevació de Catalunya del 1640 anomenada El Corpus de sang La sublevació dels catalans contra el rei Felip IV va esclatar com a conseqüència del abusos envers la població catalana durant la guerra contra França.
El “Llibre vermell de Montserrat” és un còdex (llibre antic i escrit a mà) que és conserva a la biblioteca de
l’Abadia de Montserrat.
Es
va copiar a l’Scriptorium del monestir a finals del s.XIV .
En aquest còdex es troben textos teològics
(narracions de miracles, homilies, doctrina cristiana…) i un recull de 10 cançons dedicades a la mare
de Déu.
Totes aquestes peces musicals,
són d'autor anònim.
La seva finalitat es descriu en
llatí al mateix manuscrit:
“ Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de
Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi
non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et
inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne
perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus.
“(llatí)
"Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de
nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i
com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han
escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta
i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la
contemplació devota."
Els peregrins que arribaven a Montserrat cantaven i
ballaven aquestes cançons al davant del monestir amb lloança a la Verge. Alguns continuaven el seu viatge cap a Santiago de Compostela.
El 25 de juliol de 1811 l’abadia fou saquejada i cremada pels soldats
de Napoleó. Tothom va creure que el manuscrit s’havia cremat. Al 1885 va
aparèixer a Vic, es creu que es va salvar perquè en el moment de la crema
estava deixat en préstec.
Quan
es va restaurar al segle XIX es van folrar les seves cobertes amb vellut vermell.
Coneixem els instruments d'aquesta època a través d'algunes restes arqueològiques, de documents escrits, d’obres pictòriques, ceràmiques, mosaics i escultures.
Tant les fonts literàries antigues com les arqueològiques demostren que la civilització etrusca va sentir un enorme estima per la música, cosa que es pot comprovar contemplant les variades imatges que guarneixen les seves tombes. Com va arribar a dir el prestigiós etruscólogo J. Heurgon, "el que havia de ser més difícil de descobrir en una ciutat etrusca, era el silenci".
La música de l’antiga Roma recull les formes musicals i instruments de la cultura grega. Molts dels seus músics són esclaus grecs fets presoners pels romans.
També rep influències de les músiques i instruments dels pobles conquerits arreu de la Mediterranea i més enllà.
En quines ocasions es feia servir la música:? En els rituals religiosos, en l’exèrcit, en el circ, acompanyant la dansa, en banquets...
La cultura romana utilitza molts instruments de vent
La tuba o salpinx: trompeta trecta dels etruscos
El lituus trompa etrusca de campana curva
El cornu o bucina; trompa amb vara transversal utilitzat per exèrcit i en el teatre