dimarts, 17 de febrer del 2015

El Modernisme musical a Catalunya

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident 
a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. 
El modernisme es coneix en altres països com a :
Art Nouveau (a França i a Bèlgica),
Modern Style (a Anglaterra), 
Tiffany (als EUA), 
Jugendstil (a Alemanya),
Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria),
 Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia).


A Catalunya va ser un moviment nacionalista, polític i cultural 
que volia transformar la societat.
  Es va desenvolupar a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, 
al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920.

(Extret de Wiquipèdia)


Igual que en les altres arts, el Modernisme es manifesta en la música
per la llibertat que aporta a la creació artística, 
buscant l'autenticitat per sobre de la bellesa.

A Catalunya, els músics que segueixen aquesta tendència
 interessen extraordinàriament per la música popular i folklòrica.


Isaac Albéniz

 


Enric Granados

Valses poeticos
    




 Enric Morera
  

   La Santa Espina (sardana)




El repertori coral s’amplia
 amb harmonitzacions
 de cançons populars catalanes.

 Lluís Millet  funda amb  Amadeo Vives
l’Orfeó Català el 1891. 





Els socis d'aquesta entitat es construeixen
 el seu propi auditori:
Edu3.cat



A Catalunya en particular, trobem un altre factor distintiu :
 el sentiment nacionalista de les composicions. 
Així destaquen entre d’altres: 

L’himne patriòtic "El cant de la Senyera" 
de Lluís Millet , amb lletra del poeta Joan Maragall.
La Sardana “L’Empordà “ d’Enric Morera i lletra de Joan Maragall
Versió per a cobla
Arriben els primers discos enregistrats i les gramoles.
 Difonen arreu del món les melodies de sempre i les noves.
A principis del segle XX, Barcelona s'omple de música.  Es posa de moda el cuplet, un génere musical que ve de París.  Els cuplet, són cançons alegres que tenen  lletres atrevides i amb doble sentit  S'interpreten en els teatres de varietats, la majoria en l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona. També s'escolten cançons de moda en les pianoles que hi ha pel carrer.
De la tonada d'aquest cuplet, Enric Morera en va fer una sardana
Neix tota una generació nova de creadors i d'amants de la cançó i del ball. És l'epoca daurada del cuplet i de les sardanes.
També és molt important la influència de l’obra de Wagner a Catalunya,
 fins al punt de que Barcelona es considerava 
una de les ciutats més "wagnerianes" del mon.

A Catalunya, el Modernisme va ser una de les èpoques musicals més esplendoroses.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada